domingo, 7 de mayo de 2017

T.6_ EL SISTEMA CIRCULATORI I EL COR

En aquest tema de Biologia hem treballat com funciona el sistema circulatori, el cor i les seves parts i la "malaltia" de les varius

SISTEMA CIRCULATORI
El sistema circulatori és l'encarregat de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del nostre organisme i a la vegada recull les substàncies de rebuig i les porta als òrgans excretors perquè puguin ser expulsades.



Es poden distingir les venes i les arteries que tenim en al nostre cos i que és per on circula la sang. Són els anomenats: vasos sanguinis.
  • ARTÈRIES: Són els vasos sanguinis que tenen les parets més gruixudes, musculoses i elàstiques per poder suportar la pressió que fa la sang quan és impulsada pel cor. Es ramifiquen en arterioles. Porten la sang del cor cap al cos. (Solen estar representades en color vermell)
  • VENES: Les seves parets són més fines que les de les artèries i tenen unes vàlvules al seu interior que fan que la sang no pugui tornar enrere. Es formen a partir de vènules. I porten la sang del cos al cor. (Solen estar representades en color blau)
  • CAPIL·LARS: són ramificacions i estan formades per l'endoteli capil·lar que permet que hi hagi intercanvi de nutrients, oxigen, diòxid de carboni i rebuigs amb les cèl·lules.




QUÈ ÉS EL COR?
El cor és un òrgan de la grandària del teu puny  aproximadament, situat a la part central del tòrax, entre tots dos pulmons. És l'encarregat d'impulsar la sang a través dels vasos sanguinis. Les parets del cor estan compostes per teixit muscular cardíac, denominat miocardi, que es contreu i es relaxa de manera autònoma.


Imagen relacionada



PARTS DEL COR
El cor es divideix en dues meitats, la dreta i l'esquerra. Cadascuna d'aquestes meitats consta d'una càmera superior, l'aurícula, i una d'inferior, el ventricle. Els ventricles poseeixen parets gruixudes i musculoses per impulsar la sang des del cor cap a la resta del cos.


Resultado de imagen de lparts del cor






LES VARIUS

Les varius són la dilatació i deformació de les venes, generalment de les cames.
Els principals factors de risc per a l’aparició de varius són l’herència genètica, el sobrepès per obesitat o embaràs, els canvis hormonals...
L’aparició de varius no es pot prevenir, però se’n pot endarrerir la formació i suavitzar-ne els efectes. Per aconseguir-ho cal seguir un estil de vida actiu, mantenir un pes adequat i una alimentació saludable, evitar postures estàtiques durant llargs períodes de temps, especialment estar dret, no creuar les cames ni tenir-les doblegades.







Em va semblar molt interessant la manera de diseccionar el cor, ja que així vam poder veure amb els nostres propis ulls un cor i diferenciar les seves parts. Es una manera diferent i més divertida d'aprendre.



















domingo, 2 de abril de 2017

Tema. 5_ ELS SENTITS

En aquest tema hem estudiat bàsicament els sentits, ara os explicaré una mica el que jo he aprés sobre els sentits que tenim.

El gust



És un sentit que consisteix en percebre i registrar el sabor i identificar certes substàncies solubles en la saliva per mitjà d'algunes de llurs qualitats químiques.
Als humans el gust se sent principalment a la llengua







Receptors: 
 ● Les cèl·lules quimioreceptores tenen la particularitat de captar un estímul i transformar-lo en un impuls nerviós que serà conduït pels nervis.
 Les cèl·lules quimioreceptores s’agrupen en botons gustatius, que estan distribuïts en les diferents papil·les gust.


La vista
La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió. Això ens permet conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.
Aquestes percepcions lluminoses es capten a través dels ulls, situats a la part frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos facials i del crani. Els ulls estan formats per diferents parts anatòmicament diferenciades, com la còrnia, el cristal·lí, el nervi òptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell perquè la interpreti.


El olfacte
És el sentit encarregat de detectar i processar les olors. És un sentit químic, en el qual actuen com a estimulant les partícules aromàtiques o odoríferes despreses dels cossos volàtils. Les substàncies odorants són compostos químics volàtils transportats per l'aire.



L'oïda
L'oïda és el sentit pel qual es perceven els sons. Aquesta percepció constitueix l'audició i té lloc mitjançant l'òrgan corresponent, l'orella.





El tacte
El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressiótemperatura, textura, duresa, etc. Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els distints tipus d'estímuls de l'exterior en informació susceptible de ser interpretada pel cervell. Els principals receptors són els corpuscles.

Els receptors sensorials de la pell detecten els canvis que es produeixen a l'ambient en relació al tacte, la pressió i la temperatura. De cada tipus de receptor en parteix un tipus específic de fibra nerviosa. Els diversos mecanoreceptors es distingeixen per la seva morfologia i la mida del seu camp receptiu, la persistència de la seva resposta i la freqüència a la qual poden donar resposta.


Fins aquí el tema 5, espero que os serveixi d'explicació. 
Aquest tema ha estat més complicat del que em pensava, però en el fons ha estat divertit treballar-lo.

domingo, 5 de marzo de 2017

Tema 4_ Sistema immunitari

En aquest tema hem treballat el sistema immunitari, el aparell excretor, i algunes malalties, també hem estudiat els vasos sanguinis i l'homoepatia.


SISTEMA IMMUNITARI
Per protegir-nos del perills de l'exterior com virus, bacteris, infeccions, comptem amb sistemes de defensa com les barreres primàries o naturals: suor, pell, moc, cilis, mucus respiratori, cera a l'oïda, les llàgrimes, la flora intestinal, acidesa, greix.. I el que fan, és impedir que els patògens entrin al nostre cos.

Funció de les cèl·lules sangínies
Les cèl·lules sangínies s'originen a la médul·la òssia.


  • Glòbuls vermells: transporta el O2 i CO2
  • Glòbuls blancs: defensa davant microorganismes
  • Plaquetes: coagulació




APARELL EXCRETOR
La seva funció és eliminar substàncies de rebuig produïdes en el metabolisme cel·lular. Les substàncies de rebuig passen a la sang on van als diferents òrgans encarregats d'eliminar-les.
L'aparell urinari, és l'encarregat d'eliminar-los, està format per:

  • Ronyons
  • Urèter
  • Bufeta
  • Uretra

La sang entra als ronyons a través de les artèries renals. Va a la nefrona, allà es filtra, es neteja i es produeix l'orina. La sang surt a través de les venes renals i les artèries la porten un altre cop al cor mentre que l'orina passa dels ronyons fins a la bufeta a través dels urèters. A la bufeta s'acumula l'orina.
    
( Nefrona: unitat funcional del ronyó.)

 

MALALTIES
  • Infecció d'orina
  • Còlic nefrític: pedres al ronyó
  • Insuficiència renal (diàlisis) 


GRUPS SANGUINIS

Els grups sanguinis són cadascun dels tipus de sang que es tenen en compte a l'hora de fer una transfusió sangínia. I si es fa una transfusió d'un grup incompatible pot causar una reacció immunitària.






HOMEOPATIA


L'homeopatia, és un mètode que consisteix en aplicar petites quantitats de substàncies que si s'apliquessin en grans proporcions produiria la malaltia que es vol combatre. 


També és interessant saber que, la ciència no sol estar molt d'acord amb l'homeopatia ja que són medicament que no estan comprovats científicament.




Resultat d'imatges de homeopatia







I fins aquí un resum d'aquest tema.ha estat més difícil del que hem pensava, estaria millor treballar-lo amb grup i poder treure una definició nosaltres